Ser tractat en serio i no en sèrie, com un ser únic
644 75 13 09
no caiguem en l'error de pensar que l'osteopatia és diferent a la fisioteràpia.
l'una no pot ser sense l'altra.
La fisioteràpia i l'osteopatia són una resposta eficaç, no farmacològica i no invasiva a una gran varietat de malalties.
La fisioteràpia juntament amb l'osteopatia representen una solució eficaç per a una gran varietat de dolències i patologies, que en moltes ocasions tenen pitjor resposta des d'altres disciplines, o bé són abordades amb tractaments molt més invasius o basats en farmacologia.
Així doncs, si pateix alguna malaltia física, no dubti en sol·licitar una sessió de diagnòstic i tractament. El seu cos i la seva qualitat de vida li ho agraïran.
F I S I O T E R À P I A
O S T E O P A T I A
QUÈ ÉS?
Es basa en la teràpia manual i altres tècniques pel tractament de les diferents disfuncions del cos.
​
La Fisioteràpia és una disciplina que es troba inclosa en la Llei d'Ordenació de professions sanitàries.
És una disciplina terapèutica que té com a finalitat potenciar les capacitats innates d'autoregulació del propi organisme.
Es realitza un abordatge global sobre l'individu.
SIMILITUDS
Les dues disciplines tenen com a objectiu millorar la salut del pacient. A la pràctica, moltes tècniques de fisioteràpia, en concret de teràpia manual, són molt semblants a algunes tècniques osteopàtiques; per això és complicat separar totalment una disciplina de l'altra.
També ambdues persegueixen la salut del pacient i no només tenen un caràcter curatiu, sinó també preventiu.
​
DIFERÈNCIES
- Mètode de diagnòstic. En osteopatia es dóna un enfocament més holístic. Es busca integrar totes les esferes de la salut del pacient. La fisioteràpia es centra més a la zona de la lesió per buscar l'origen i sobretot en causes de l'aparell locomotor sense tenir en compte la part visceral, craneal, etc. del pacient.
​
- Tractament. En fisioteràpia sovint s'usen diferents màquines per al diagnòstic i tractament. No obstant això, en osteopatia bàsicament es fa un diagnòstic i tractament manual.
​
- Freqüència entre els tractaments. En fisioteràpia i segons la patologia es poden fer sessions diàriament. En osteopatia en gairebé cap cas es fan sessions amb menys de tres dies de diferència. El més normal és deixar fins a una setmana o deu dies entre les sessions. Això es deu a el principi osteopàtic d'autoregulació del cos. Busquem deixar temps a el mateix organisme per recuperar-se amb l'ajuda del nostre tractament. Aquest principi també és força característic de l'osteopatia: "nosaltres no curem, facilitem la curació pròpia del nostre organisme".
​
Convé aclarir que de vegades l'origen de la polèmica envers l'osteopatia, es basa en el fet que hi ha molts títols que s'estan otorgant a Espanya que no tenen la validesa que demanen a la resta d'Europa per a ser homologat. De manera, que el problema no és «l'osteòpata» com a professió, sinó l'osteòpata que ha cursat una formació d'escassa profunditat clínica com per poder tractar de manera correcta.
L'animem a saber en mans de qui es posa, i recordeu que a Espanya per a ser osteòpata com s'entén a Europa, cal haver cursat primer fisioteràpia.
​
​
​
Formació de l'osteòpata
​
Actualment a Espanya, l'osteòpata és aquell professional que, prèviament graduat en fisioteràpia o medicina, decideix seguir amb la seva formació en el camp de la medicina osteopàtica. La formació oficial es pot cursar únicament en determinades escoles acreditades a Espanya (no sent menys de 4 anys de formació).
​
Per tant un osteòpata és un terapeuta àmpliament format, ja que primer ha de cursar fisioteràpia o medicina i posteriorment, prosseguir amb els seus estudis de medicina osteopàtica al llarg de diversos anys.
"Recentment (novembre de 2010), l'OMS inclou la necessitat d'integrar la medicina tradicional amb l'osteopatia (definida per l'OMS com a medicina alternativa o complementària) en els sistemes de salut de cada país, ja que els països que barregen ambdós tipus de medicines es fan més forts a brindar atenció i cures als pacients, creant un sistema sanitari més segur, eficaç i de qualitat. Per tant, defensa que el títol d'osteopatia sigui reconegut, a través d'una formació comuna i de qualitat en els diferents països. Segons l'OMS, l'osteopatia ofereix una àmplia gamma d'enfocaments en el manteniment de la salut i el maneig de la malaltia. Aquesta garantia la fonamenta en què els professionals de l'osteopatia es recolzen pels coneixements mèdics actuals i científics "